dilluns, 22 d’abril del 2013

CAPÍTOL 2. EL CANGUELO

Si, el canguelo. El canguelo que tinc ara mateix que falten 6 dies per marxar.
El canguelo físicament bé a ser una muntanyota de merda produïda per una incontinència de l'esfinter que no aconsegueix ni retenir un sol gram de merda.
Menges un plàtan, el cagues, menges una poma la cagues, menges una madalena, la cagues, veus aigua, la pixes pel cul.....veus un paio que s' ha separat i li preguntes per la xicota, la cagues.

Bé, el canguelo és una putada, tot el dia nerviós per aquí per allà, tothom et demana quin dia marxes, que faràs...i tú, cabrons no m' hi feu pensar ara que m'havia abstret una estona, i corrent cap al lavabo, totes les converses acaben al mateix lloc, a can Roca.

El canguelo a part d' estar tot el dia corrent amb una mà al cul, té dos coses positives.
La primera, és que a mi no m' agraden les despedides, i com que cada vegada que em trobo a algú i em pregunta pel viatge m' entra el canguelo, et pots despedir com si no marxessis "Escolta Pepet, ens veiem he, cuida't, tinc pressa que he d' anar a calcular el meu producte interior brut, i ja saps, aquestes coses de números s' han de tenir arreglades abans de marxar, vinga, vinga, ens veiem", això si el tio miran-te fatal perquè mentre t' allunyes d' ell, el rastre que deixa la merda escorreguent-se pel camal sembla un caballó de l' hort .
La segona, és que el canguelo substitueix el cagadubtisme, que és semblant al canguelo, però les merdes són més compactes i no tenen tanta continuitat.
Per exemple, en el capítol anterior, hi havia pinzellades de cagadubtisme, però era més béstia a l'hora de decidir marxar o no.
-Ei vaig a Australia...però ostres no sé anglès, cagadeta, paff, allà terra tota mona...-Ostres potser seria millor emigrar a Sud Amèrica, però hi han tantes oportunitats de feina...uffff no sé, cagadeta...-Ostres però a Austràlia tampoc si no tens ni idea no?....pafff cagadeta...-Em quedo a casa sóm el millor pais del món,  ostres si ja no m' enrecordava perquè vull marxar....que no hi ha feina gilipolles...pffff cagadeta......i així fins fer la maleta i substituir-ho pel canguelo.

En fí, que tot aquest rollo per explicar que estic ben cagadet i que la veritat ja tinc ganes de ser al control de duanes.....i sorpresa, 2 fuets de la iaia!

Els homes durs a les duanes si cal, passen els fuets amagats a la via rectal.
La propera a Austràlia! Agur!

dissabte, 13 d’abril del 2013

CAPÍTOL 1. LA PUTA MALETA

Encara falten 15 dies per fotre el camp, els nervis em comencen a passar factura, una factura en forma de caca abundant i tormentoses nits però suposo que és un dels preu que tens que passar per fer, allò que la gent diu, "Que guai t'en vas a Austràlia, serà la hòstia, que bé que vius...bla bla bla"...No ho sé , escolti, no ho sé, suposo que si, que serà una experiència magnífica, però collons s' ha d' entendre que el viatge més llarg que he fet amb avió va ser a Lisboa, i va ser per 5 dies només. Pel que fa a lo de que bé vius, quina cosa no entenen, que precisament cardo el camp perquè no vivim tant bé, i que vaig cap allà amb un ou a cada mà, (Val m' hi espera la Mariona)...però hi vaig amb un ou a cada mà colló!

Bé al que anavem, a la PUTA MALETA. "Ei agafa tot lo d' estiu que fà molta molta calor" , val perfecte tota la roba d' estiu a sobre el llit , a... "però ara a les nits també refresca" , val perfecte uns jerseys de caputxa, a.... "Ufff, ara només fa que ploure", val perfecte xubasquero , a...."Al sur fa més fred que aquí, potser hi anem", valeeee perfecteeee gore tex, plumes, gorro, guants, ........ Un moment, que collons estic fent!! Deixeu-me tocar, oh sí, encara hi són, els meus dos cataplins i la titolina, petits però hi són, no m' he transformat amb una dona!!! Collons quin espant!! 
Doncs ja em veus tornant a replantejar la situació, tornant la roba als seus prestatges i calaixos, i al final, a sobre el llit només hi he deixat la maleta.

Crec que com sempre la faré a última hora, posant el primer que trobi, però de roba d' estiu, i emplenant-la sobretot dels records d' aquí, del poble, dels amics, dels pares, la família dels moments viscuts i que segur encara quedaràn per viure quan torni, perque segur que algún dia.....Un moment para!! Jo no escric mai així! Deixa'm tocar un altre cop! Ostres sí, encara hi són!!! Em pensava que m' estava tornant un bujarrón i jo no ehhh, jo no!!!

Els homes durs ni ballen ni ploren! Fins la propera amics!