CAPÍTOL 1. LA PUTA MALETA

Encara falten 15 dies per fotre el camp, els nervis em comencen a passar factura, una factura en forma de caca abundant i tormentoses nits però suposo que és un dels preu que tens que passar per fer, allò que la gent diu, "Que guai t'en vas a Austràlia, serà la hòstia, que bé que vius...bla bla bla"...No ho sé , escolti, no ho sé, suposo que si, que serà una experiència magnífica, però collons s' ha d' entendre que el viatge més llarg que he fet amb avió va ser a Lisboa, i va ser per 5 dies només. Pel que fa a lo de que bé vius, quina cosa no entenen, que precisament cardo el camp perquè no vivim tant bé, i que vaig cap allà amb un ou a cada mà, (Val m' hi espera la Mariona)...però hi vaig amb un ou a cada mà colló!

Bé al que anavem, a la PUTA MALETA. "Ei agafa tot lo d' estiu que fà molta molta calor" , val perfecte tota la roba d' estiu a sobre el llit , a... "però ara a les nits també refresca" , val perfecte uns jerseys de caputxa, a.... "Ufff, ara només fa que ploure", val perfecte xubasquero , a...."Al sur fa més fred que aquí, potser hi anem", valeeee perfecteeee gore tex, plumes, gorro, guants, ........ Un moment, que collons estic fent!! Deixeu-me tocar, oh sí, encara hi són, els meus dos cataplins i la titolina, petits però hi són, no m' he transformat amb una dona!!! Collons quin espant!! 
Doncs ja em veus tornant a replantejar la situació, tornant la roba als seus prestatges i calaixos, i al final, a sobre el llit només hi he deixat la maleta.

Crec que com sempre la faré a última hora, posant el primer que trobi, però de roba d' estiu, i emplenant-la sobretot dels records d' aquí, del poble, dels amics, dels pares, la família dels moments viscuts i que segur encara quedaràn per viure quan torni, perque segur que algún dia.....Un moment para!! Jo no escric mai així! Deixa'm tocar un altre cop! Ostres sí, encara hi són!!! Em pensava que m' estava tornant un bujarrón i jo no ehhh, jo no!!!

Els homes durs ni ballen ni ploren! Fins la propera amics!